1975-1985

El creixement

El 1976 arrencava amb força. I és que s’estrenava la primera instal·lació de llum al camp, un fet que en aquell moment suposava majors possibilitats per entrenar i jugar.

Un any en el qual Josep Frigolé va ser escollit president i això va donar pas a una nova Junta Directiva. Pel que fa a les instal·lacions no va haver-hi canvis destacats, però sí que va augmentar el nombre d’equips fins a tenir-ne sis d’aleví fins a 3a Regional- el 1978, entre ells un de dones que jugava en la categoria d’aficionades. 

La nova caseta de vestidors, més que un vestidor

Els equips infantils i alevins disputaven el Torneig de l’Amistat, en el qual podien disputar partits fins que la Federació Catalana de Futbol va incloure legalment aquestes categories a les competicions. L’augment de públic i jugadores i jugadors era considerable i el camp de les Escoles feia goig. 

Les dutxes també tenien excés d’aforament fins al punt que molts s’havien de dutxar a Can Quim, amb aigua freda. Amb la construcció del pavelló i les obres a l’escola es van enderrocar els vestuaris de sota porxos de les escoles i es va aixecar una caseta que tenia aigua calenta, no per a tothom perquè la caldera es buidava ràpid. 

La caseta de vestidors van oferir la possibilitat de crear més pinya en els equips i bon ambient. A més de ser el lloc d’algunes reunions de la Junta Directiva. Les condicions de les instal·lacions cada vegada eren millors, amb porteries ja reglamentàries, més pilotes per jugar i llum al terreny de joc. A més, els jugadors ja estaven federats amb tot el que això suposava sobretot a nivell de lesions. 

El primer escut i les bases del camp de Can Simón

Un dels avenços més destacats va ser el disseny del primer escut de l’Agrupació Esportiva Sant Gregori, a càrrec de Manel Saubí. Quan restaven dos anys de mandat a Josep Frigolé es va iniciar el projecte per a la construcció del nou camp en un terreny comprat per l’Ajuntament de Sant Gregori i cedit a l’Agrupació, situat en el sector de Can Simón. Davant l’alt cos del projecte d’entrada es va descartar la possibilitat de fer un camp de gespa natural però es va aprovar la construcció dels vestidors, la tanca perimetral i del camp. Un acord que generava molta il·lusió i estabilitat per al futur de l’Agrupació. 

Joan Ferrer Armengol va guanyar les eleccions i va convertir-se en nou president en una època cabdal per al Club. I és que es va aprovar la subvenció de la Generalitat per al camp, que no cobria l’adequació del terreny de joc amb gespa. En Josep Rodriguez “Rodri”, vicepresident, va substituir en Joan Ferrer durant sis mesos per motius familiars i res va impedir que el projecte tirés endavant. 

Novament l’entrega i esforç del Club i el poble van permetre tirar endavant el camp de gespa. Es va arribar un acord amb l’aleshores alcalde, Joaquim Vidal, per tal que la subvenció anés pel terreny de joc i els jugadors i membres del Club i gent de Sant Gregori va aportar el seu gra de sorra per a construir els vestidors. I així va ser com va néixer el camp de l’Argelaguet, juntament amb un camp de sorra paral·lel.